Àfrica també existeix
Celebrem 40 anys!
M'agrada el número 40. Quan l'associo als anys passats, gairebé sense pensar-ho, em venen al cap paraules com experiència, maduresa, presa de consciència, coherència o reflexió. Però quan l'associo al present i al futur, les paraules són les d'injustícia, desigualtat, urgència i denúncia.
Són moltes i precioses les experiències viscudes i compartides en 40 anys, però també molts els anys en què hem volgut establir ponts... i alguns semblen seguir en construcció. Això hauria de fer-nos pensar, i molt. Hem de ser conscients que no és només que continuï existint desigualtat entre les nostres comunitats, és que una minoria seguim tenint una infinitat de privilegis que no estan a l'abast de totes les persones, malgrat els molts esforços que es fan. Hauríem de posar remei a aquesta realitat i exigir que totes les persones comptem amb el bàsic, el mínim necessari per viure dignament. I per això és urgent que reaccionem, que ens queda encara un llarg camí per endavant.
Per coherència, hem de continuar denunciant les injustícies que gran part de la humanitat continua patint, en les nostres pròpies comunitats, en les més properes, però també en les que no sentim com tan properes, encara que ho són.
Recordo que l'últim cop que vaig estar a Espanya, aquest mateix any, els titulars d'un programa televisiu anunciaven: "Situació actual del coronavirus al món". I resulta que van parlar d'Europa, Amèrica i Àsia. Quina gran decepció la meva! En aquest món no hi era l'Àfrica. Austràlia tampoc, però va sortir una mica més tard en parlar dels tornejos de tennis. Per desgràcia, ni Àfrica, ni qualsevol dels 54 països del continent africà i els seus més de 1.300 milions d'habitants, eren notícia.
I no serà per manca de milers d'esdeveniments diaris que afecten milions de persones. Però, com ja sabem, el que no s'esmenta, ni apareix, acaba fent-se invisible i oblidant-se. I no! Des de l'Associació Nous Camins, ara Sendera, portem 40 anys donant suport a projectes a l'Àfrica i volem que siguin molts més. Perquè l'Àfrica i els seus 54 països sí que formen part del nostre món, sigui on sigui que ens trobem. Cal donar-los visibilitat, i per això el títol d'aquest article: Àfrica també existeix.
I com que a mi m'emociona i m'apassiona tot el que té a veure amb l'Àfrica, i més encara amb Etiòpia, m'agradaria que també vosaltres us emocionéssiu i apassioneu amb mi fent el vostre el petit racó d'Àfrica en què vivim: la ciutat de Meki, a Etiòpia.
Arribarem a Meki fa 9 anys. Els inicis mai són fàcils: conèixer la comunitat, que et coneguin i confiïn en tu pren el seu temps. Vàrem aprendre dels projectes que altres organitzacions i congregacions ja tenien a la zona, i a partir d'aquí vàrem començar a somiar en el que nosaltres podríem aportar. El primer va ser conformar un bon equip de persones amb les quals treballar. Primer tres, i a partir d'aquí tot va anar fluint. Ens centrem a treballar amb i per a les dones. Amb elles vàrem començar dos grups d'estalvi comunitaris i després creàrem el centre "Kidist Mariam" amb cursos de capacitació laboral.
Tenim ja 65 grups d'estalvi i 440 estudiants professionals cada any. Amb el temps i amb les estudiants graduades, vàrem fer una cooperativa de costura que no ha parat de fer uniformes escolars i, ara, mascaretes sanitàries. Amb les estudiants de cuina iniciàrem un restaurant i amb les de perruqueria un saló de bellesa per generar ingressos amb els quals mantenir els projectes. A les zones rurals començarem també projectes de cria de cabres lleteres, hortes comunitàries i distribució de carros i burres perquè les dones poguessin generar ingressos. Els formatges de cabra que fem ja formen part del menú del nostre restaurant. A les escoles rurals organitzem classes sobre salut i igualtat, construïm noves aules i instal·lem aigua potable.
I amb tots aquests projectes en marxa, quan tot semblava funcionar tan bé, va arribar la pandèmia, els conflictes i la inestabilitat a Etiòpia, deixant a famílies senceres en situació encara més precària de la que ja tenien.
Els projectes es van adaptar a les noves circumstàncies, però vàrem veure també la urgència de posar en marxa un nou projecte amb 600 dones de la zona urbana de Meki a les quals la pandèmia i la pèrdua de treball han afectat molt directament. Elles van ser les protagonistes de la campanya "Dones emprenedores pel futur de Meki", de la qual us parlem fa uns mesos. Ara estan començant a capacitar-se i en poc temps podran posar en marxa els seus propis negocis.
Cada projecte està integrat per moltes dones, cadascuna d'elles és diferent, única. Cada projecte és també un món, el nostre món. Em continua emocionant veure el seu entusiasme i dedicació. Donen propostes i solucions. La seva feina és incansable. Som conscients que totes aquestes dones estan obrint camins pels quals demà d'altres transitaran. Tot va començar fa uns anys amb elles, per elles, i tot i que hem de continuar triplicant esforços, i ser constants a la feina, sabem també que elles aconseguiran a poc a poc que les seves comunitats, el seu país i el seu continent siguin visibles. I només amb elles podrem entendre i ser conscients que l'Àfrica també existeix.
