Aporofòbia: la pobresa que molesta

En el Dia de la Pobresa parlem d'aporofòbia, aquesta pobresa que ens molesta, que no és la que ens trenca el cor.

Amb motiu del Dia de la Pobresa a Nous Camins recuperem aquest article sobre la teoria de l'aporofòbia i el seu impacte real en la societat signat per Dolors Puértolas des de República Dominicana. Va ser publicat al número 37 de la nostra revista anual amb el títol: «Doneu-los vosaltres de menjar: responsabilitat compartida»

En la narració de la multiplicació dels pans[1] els deixebles demanen a Jesús que acomiadi la gent perquè vagin als pobles i es compren menjar. Aquest els contesta: "doneu-los vosaltres de menjar", una frase interpel·ladora. És com si Jesús digués: feu alguna cosa, solucioneu l'assumpte vosaltres... Es podria entendre en algun d'aquests termes, però també es pot llegir des d'una òptica del compromís i la participació. Tots som part del problema i part de la solució.

La fam i la pobresa són dues realitats tan despiadades que ningú vol tenir-les a prop. La filòsofa Adela Cortina ha creat un terme, "aporofòbia"[2], format a partir de la veu grega à-poros, "sense recursos" o "pobre", i fobs, "por" i que significa odi, por, repugnància o hostilitat davant el pobre, el que no té recursos o el que està desemparat. Cortina distingeix clarament aporofòbia de xenofòbia, o fòbia als estrangers i ens convida a diferenciar ambdós termes, perquè la discriminació als immigrants i estrangers es produeix principalment quan aquests són pobres. Els pobres produeixen rebuig, ningú vol tenir un pobre per veí. En el Dia de la Pobresa reflexionem sobre la que ens trenca el cor, però també ens molesta, la que ens recorda que molts tenim tot el necessari –i molt de superflu– i d'altres no, i per això sovint busquem justificar-nos evitant el sentiment de culpa. Però com a realitat indesitjable i incòmoda que no hauria d'existir també ens convida a reaccionar.

A Sendera treballem per l'erradicació de la pobresa. Sabem que és un objectiu difícil, però l'impacte del treball al llarg dels anys a les zones en què actuem és important, tant per la distribució de recursos als més vulnerables, com per l'apoderament de la població. Alhora, part d'aquest apoderament es basa a dir-los també: "Doneu-los vosaltres de menjar".

Tant en societats riques com en racons del món mancats de fonts de treball o mitjans de producció ha de sorgir la proposta a cada persona: "Què pots fer tu?".

Projecte de Desenvolupament de Barreres: un somni en marxa

Des d'aquesta mateixa perspectiva a la República Dominicana estem iniciant un projecte amb una comunitat allunyada i aïllada ubicada al terme d'un camí tancat pel mar i la muntanya. Es tracta del poble de Barreres, un lloc catalogat com un dels més pobres del país. Al costat de l'escassetat de recursos per al dia a dia, Barreras té una bonica serra, part d'un parc nacional, i la platja de la Caobita, una de les grans belleses del país. El baix nivell educatiu i l'escàs interès del govern per la zona releguen aquesta comunitat a l'exclusió.

Una oportunitat s'ha obert gràcies a la construcció de la carretera fins a aquesta bonica platja, i juntament amb les diferents associacions comunitàries hem iniciat un projecte agroforestal, de turisme sostenible i capacitació.

El 2017 el Ministeri de Medi Ambient va prohibir la tala d'arbres per a llenya i elaboració de carbó vegetal, per evitar el deteriorament de la natura, sense tenir en compte que aquest ardu treball era sustent de més del 50% de la població. En demanar la seva col·laboració per iniciar aquest projecte, el Ministeri es va unir per dissenyar un programa de cultius d'alta rendibilitat amb sistema de reg per degoteig. Un dels objectius és que l'escassa aigua que flueix de brolladors de la muntanya sigui canalitzada i es construeixi un reservori per optimitzar aquest recurs bàsic. El projecte inclou el condicionament de la platja, millora d'accessos a senders de muntanya per a desenvolupar un turisme sostenible concorde amb l'entorn, així com un programa de capacitació per a la joventut, millorant així el seu nivell educatiu i cultural.

Són grans reptes per a la comunitat. La finalitat és posar en valor el poble de Barreres i els seus recursos naturals perquè els primers beneficiats siguin els seus habitants. És un projecte en marxa i que camina al ritme del treball que realitzen les comissions comunitàries, de la implicació dels diferents organismes públics i del compromís de cada persona. És una oportunitat perquè cada individu i associació tinguin la possibilitat d'aportar i també de trencar amb la dependència de l'estat –de qui normalment s'espera que resolgui tots els problemes. Alhora és una oportunitat que la comunitat s'empodera i sigui capaç d'exigir a les autoritats els serveis públics que li corresponen. En definitiva, un projecte més que persegueix l'erradicació de la pobresa.

Els assoliments fins al moment són: un equip de treball configurat, un diagnòstic de la situació i un projecte presentat ja a les autoritats; hem realitzat xerrades educatives sobre medi ambient, neteja de platges, xerrades sobre prevenció del consum de drogues, classes d'anglès per a joves i en especial la presa de consciència del poble que el futur està a les seves mans.

Cap a una civilització de la responsabilitat compartida

És així com volem aplicar aquest "Doneu-los vosaltres de menjar". No hi ha excepció: tots podem fer alguna cosa, des de la persona acomodada d'un país ric fins a una persona de Barreres.

Als anys vuitanta el jesuïta Ignacio Ellacuría va encunyar el concepte "civilització de la pobresa" en el qual advocava per un equilibri entre recursos mundials i benestar mundial, una major senzillesa de vida perquè es prestessin les necessitats bàsiques de tots. Jon Sobrino va desenvolupar el concepte com a "civilització de l'austeritat compartida"[3] perquè fos més comprensible, entesa l'austeritat en contraposició al malbaratament, a la cultura del descart i a les grans desigualtats que posteriorment ha descrit el Papa Francisco a l'encíclica Laudato Sii.

És certament ineludible prendre consciència que necessitem construir una civilització diferent, la civilització del "doneu-los vosaltres de menjar" o podríem anomenar-la també la civilització de la responsabilitat compartida. Antoine de Saint Exupéry va recomanar: "Si vols construir un vaixell, no comencis per buscar la fusta, tallar taules o distribuir la feina, sinó que primer has d'evocar en els homes l'anhel de mar lliure i ample."

Evoquem, doncs, en els homes i dones del nostre temps aquest anhel d'una civilització de la responsabilitat compartida per assolir un món millor per a tothom.

[1] Mateu 14,13-21

[2] APOROFÒBIA, EL REBUIG AL POBRE, Adela Cortina, Paidós estat i societat, Barcelona, 2017.

[3] CAP A UNA CIVILITZACIÓ DE L'AUSTERITAT COMPARTIDA, FÒRUM ELLACURÍA (D'una Carta a les Esglésies, de la UCA), 2011.

‍