Molts dels joves, nenes i nens se senten orgullosos de les seves llames i expliquen als veïns que les seves llames són el resultat de molta feina i sacrifici. L'experiència ha estat molt positiva.

Aprendre a qüestionar

Etiòpia

Nov 26, 2019

– Good morning!

– Good morning teacher!

– How are you?

– Fine thank you!

– Please, sit down!

Som a l'escola de Meja Lalu, a Etiòpia, en una de les quatre aules de 2n de primària. Tenim a la classe 100 nenes i nens aproximadament. Després d'aquest enèrgic i vital salutació inicial, us expliquem el tema sobre el qual aprendrem avui: "Igualtat de gènere". Per fer-ho, Bekele, la treballadora social que col·labora en el programa social que duem a terme a les escoles, treu una història en llengua oromo, i llegeix, a poc a poc, perquè tothom ho entengui.


Quan acaba el conte l'aula es queda en silenci i l'expectació es pot palpar a l'aire.

Al cap d'uns segons comença el debat i els plantegem les següents preguntes:


1. Què penseu sobre aquest conte?
2. Per què no li pregunten a la Sarah quina és la seva opinió? Què creieu que pensa la Sarah?
3. És bo per a la Sarah anar a l'escola? Per què?
4. Per què la Sarah ha de ser l'esposa del seu oncle?
5. Què passa amb els somnis de la Sarah? Quins són els vostres somnis?
6. Coneixeu a algú que li hagi passat quelcom similar?
7. Què podem fer per canviar aquesta situació?

En els tallers del projecte Aules per la Igualtat pretenem que les nenes i els nens es qüestionin el "perquè" de determinats costums, que es plantegin els seus somnis i el seu futur

Des de la nostra perspectiva occidental les respostes són òbvies i per a molts escolars d'Etiòpia també, però aquest conte els fa reflexionar, ja que l'obvi de les respostes no coincideix amb la realitat que els envolta. A la classe es genera molt de debat: "És important el que pensem? Podem no estar d'acord amb el que ens diuen els més grans? Ens agrada somiar però, es poden acomplir els somnis?". Les nenes estan molt atentes i participatives, aquesta història els toca directament.

S'adonen que ningú els pregunta el que pensen, el que volen, molt menys com se senten, realment li importa a algú?

En aquests poblets rurals moltes vegades la vida simplement flueix, sense que ningú es pari a pensar per què succeeixen les coses, sembla que tot està determinat en el moment en qual neixes. Els nens ja saben "a què han vingut" a aquest món i les nenes també. Les funcions de cadascú estan molt clares i són inqüestionables. En els tallers d'igualtat de gènere pretenem que les nenes i els nens es qüestionin el "perquè" de determinats costums, animant-los a aprendre; fer que es plantegin els seus somnis i el seu futur, que creixi en el seu interior el sentit de la justícia i que desenvolupin junts el desig d'un futur amb igualtat d'oportunitats per a totes i tots.

Probablement algunes nenes d'aquesta aula de 2n de primària seran víctimes d'aquestes injustícies. I amb elles seran victimes també els nens, i també les seves famílies, perquè una nena que no va a l'escola, una dona sense estudis, és una pèrdua per a tota la comunitat.

Volem que des de petits i petites vagin creant l'hàbit saludable de qüestionar-se les coses, situacions, o tradicions.

Mai és massa aviat per a això. I tant de bo quan creixin es continuïn preguntant el perquè d'allò que els envolta, sense por als interrogants, i que segueixin sempre reflexionant amb un esperit crític. Aquesta actitud, sens dubte, els permetrà obrir altres portes per al seu futur i el de les seves filles i fills. I potser aquests podran gaudir d'un món en el qual es respecten els drets i la dignitat de tots els éssers humans.

*Aquest article va ser publicat, originalment, a la Revista 38/2018 de Nous Camins.

En 2019, aquest projecte s'ha desenvolupat gràcies al compromís de les professionals que coordinen i imparteixen les Aules per la Igualtat; i al suport de persones i entitats col·laboradores com l'Ayuntamiento de Tudela, la Diputació de Castelló i l'Ayuntamiento de Aspe. Gràcies a tots ells!