Cercles concèntrics
En Sendera i a la Comunidad de San Pablo sempre hem valorat positivament la permanència en aquells llocs on treballem. Des de Sendera, promovent els projectes de desenvolupament des d' Espanya, i des de la Comunidad de San Pablo, executant-los sobre el terreny. Passar anys en un mateix lloc és l'únic que et permet assolir un coneixement adequat de l'entorn en el qual et mous, i evitar (fins on sigui possible) les relliscades de l'expatriat que arriba a un lloc sociològicament i culturalment nou per a ell o ella, i en poc temps pretén elaborar un diagnòstic de les problemàtiques que l'afecten.
La voluntat de permanència en els entorns on treballem és, davant de tot, una mostra de respecte cap a les persones amb qui cooperen: només amb temps es pot anar comprenent la complexitat dels seus contextos
I romandre llarg temps en un mateix lloc també és el que et permet dur a terme una tasca que podríem anomenar de cercles concèntrics. Comences, mitjançant una acció concreta, tocant una necessitat; després vas agregant altres iniciatives a aquella primera acció, amb cercles cada vegada més amplis, que van multiplicant l'efecte de la teva activitat en aquest entorn.
Aquesta ha estat la nostra experiència a La Resurrección, el Pesebre i Granjas de San Pablo, els tres barris del sud de Bogotà on comencem a treballar a principis del 2016.
Cinc anys llargs no són massa (sobretot si es comparen amb els que portem en altres llocs), però comencen a ser un període prolongat, en què ja entreveiem el procés dels cercles concèntrics.
El primer que vam fer (el 2017) va ser establir un taller de tall i confecció, que avui continua oferint capacitació a més de cinquanta dones. Va ser el nostre primer cercle. Després coneguem la realitat dels fills i filles de moltes de les alumnes del nostre taller, i iniciem per a ells un programa de reforç escolar. Segon cercle. Més tard vam donar seguiment als germans grans dels infants que venien a les nostres classes de reforç: joves amb voluntat d'anar a la universitat, que no s'ho podien permetre per falta de recursos. I iniciem un programa de beques per a universitaris d'aquestes comunitats vulnerables del sud de la capital colombiana, a través del qual, des del 2017, hem ajudat desenes de muscleres a preparar-se professionalment. Tercer cercle. En un moment determinat ens vam plantejar que l'educació acadèmica no ho era tot: per què no ampliar la nostra acció cap a les arts? I comencem a oferir classes de guitarra al nostre centre de desenvolupament comunitari, Casa Garavito. Un quart cercle s'afegia als anteriors.
El 2019, després d'escoltar infinitat d'històries de persones afectades per problemàtiques familiars i personals molt fondes (abús, violència domèstica, alcoholisme...), ens plantegem un altre repte: obrir un servei d'acompanyament psicològic. En l'actualitat, dues psicòlogues atenen setmanalment més de quaranta persones, oferint un servei (absent fins ara en aquests barris) que ha estat molt ben acollit. Cinquè cercle.
L'arribada de la pandèmia ens va obligar a incrementar les ajudes de menjar que donem de forma regular a les famílies més vulnerables d'aquests sectors (sisè cercle), i més tard a buscar els serveis d'una infermera, perquè fes visites domiciliàries a malalts. Des de març de 2020 el sistema de salut colombià ha patit enormement (com en tants altres països), i poder oferir els serveis d'una infermera local ha estat tot un encert. Setè cercle.
El 2021 hem agregat un nou cercle a la nostra tasca, el vuitè, establint un consultori dental que acaba d'obrir les seves portes al setembre. No és una clínica de luxe, però ofereix serveis odontològics bàsics a baix cost, suplint una mancança, ja que fins ara en aquests barris només hi havia una clínica dental (privada).
Aquest procés no hauria estat possible sense una voluntat de treballar aquí a llarg termini. L'aposta per la permanència ha permès crear aquests successius cercles concèntrics, i així les nostres iniciatives s'han anat articulant com un esforç integral per millorar, encara que sigui de forma modesta, la vida dels habitants d'aquests barris.
L'exemple de Laura Valentina
Laura Valentina, una veïna de seixanta-dos anys del Pesebre, exemplifica el que estem descrivint: va aprendre a utilitzar màquines de cosir al nostre taller i ara guanya alguns ingressos gràcies al que produeix cosint. Els seus nets van a les classes de reforç escolar i de guitarra que oferim a Casa Garavito. Una germana seva visita regularment una de les nostres psicòlogues. A casa seva ja han rebut en dues ocasions la visita de la infermera del projecte. I ha promès ser de les primeres pacients del nostre consultori odontològic! En la vida de la família de Laura Valentina, a poc a poc els cercles concèntrics dels quals aquí hem parlat han anat donant els seus fruits.
Aquest article va ser publicat inicialment a la Revista 2021 de Sendera, si vols llegir-la, fes clic aquí.
