Quan l'educació a distància no és una opció
Quan l'educació a distància no és una opció
A Etiòpia, la crisi sanitària ha deixat més de 26 milions de nens i nenes sense classes.
A la zona rural de Meki, s'espera la reobertura de les escoles, de forma presencial i segura, una prioritat perquè aquests i aquestes alumnes reprenguin els seus ensenyaments.
L'educació dels nens i nenes ha de ser una prioritat arreu del món. Com resa l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, hem de treballar per a "Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat; i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom". Arran de la pandèmia de coronavirus, aquest objectiu s'ha vist fortament colpejat, ja que fins a 1.500 milions d'estudiants van veure les seves escoles tancades en el moment àlgid de la crisi sanitària.
L'informe "Accessibilitat de l'aprenentatge remot", elaborat pel Fons de l'ONU per a la Infància (UNICEF) ha posat de manifest, a més, que al voltant d'un terç d'aquests nens i nenes – 463 milions en total – no han tingut accés a classes virtuals o per altres mitjans, com ràdio i televisió.
Això ens dona una idea, en primer lloc, de com s'ha vist compromesa l'educació de milions de joves a tot el món; i, en segon lloc, de fins a quin punt depèn l'educació de l'espai físic en el qual es desenvolupen els ensenyaments, dels materials escolars i, per descomptat, del professorat que ho fa possible.
A tots els països, la comunitat educativa delibera per prendre les millors decisions per afavorir l'educació dels més joves i, alhora, assegurar una tornada a les aules segura i amb totes les mesures d'higiene necessàries per prevenir l'expansió del virus. No obstant això, és fàcil deduir que el debat no es troba en el mateix punt en països tan diferents com poden ser Espanya i Etiòpia, tot i que en tots dos ens enfrontem a la incertesa de no saber quan acabarà la crisi sanitària.
26 milions de nens i nenes sense classes a Etiòpia
Mentre als països més desenvolupats les famílies, el professorat i les institucions educatives deliberen sobre les diverses opcions per a aquest curs escolar tan atípic, o sobre les mesures per facilitar l'educació en línia en cas que es tanquin les aules, a Meki, Etiòpia, on l'Associació Nous Camins treballa des del 2014, el debat és diferent.
El sistema educatiu etíop es troba amb grans barreres, que posen en risc el desenvolupament formatiu dels 26 milions dels nens i nenes que s'han vist afectats pel tancament de les escoles decretat el passat 16 de març. Això ha afectat especialment les zones rurals, on es concentra el 80% de la població, i on només és possible l'educació presencial
Allà ens trobem, d'una banda, amb una barrera purament física: les poques aules que hi ha pel nombre creixent de joves. Per a moltes famílies, el problema no és decidir si portar o no els seus fills i filles a l'escola quan comenci el curs, sinó saber si hi haurà plaça a prop de casa seva. A Meki, la capacitat total de les escoles primàries està molt per sota del total de nens i nenes.
I, d'altra banda, hi ha la barrera tecnològica. Menys del 2% de la població etíop té accés regular a Internet i, malgrat que el govern nacional va habilitar el mes d'abril un canal de ràdio i televisió per a l'ensenyament, en l'àmbit rural, només el 29% de les llars tenen ràdio i l'11% televisor (UNICEF). A això s'uneixen els talls continus en les connexions, que van ser totals entre el 30 de juny i el 23 de juliol, quan es va limitar l'accés a Internet per l'onada de protestes al país.
Això ens dona una idea de les limitacions amb què es troba Etiòpia per assegurar l'educació de les generacions més joves en aquest nou curs 2020 – 2021. Un problema que s'estén a molts altres països en desenvolupament i que podria catalogar-se com d'emergència educativa mundial.
Per contrarestar aquestes limitacions, el govern d'Etiòpia va facilitar l'aprovat a tots els estudiants de primària de 1r a 7è per afavorir la tornada al col·le; i ha permès, des de fa unes setmanes, que les escoles comencin el registre d'alumnes per al nou curs. En principi, l'inici del curs a Meki serà el dilluns 26 d'octubre, un dia que esperem amb inquietud i il·lusió!
Compromís amb l'educació presencial
A Sendera fa anys que treballem per afavorir l'educació dels nens i nenes de Meki, participant en el dia a dia a les seves escoles d'educació primària i posant en marxa projectes com Aules per la Salut i Aules per la Igualtat. Enguany, malgrat la situació d'adversitat, estem felices per haver complert amb el nostre objectiu de donar suport a l'Escola d'Oda amb la construcció de quatre noves aules, un projecte que ha estat possible gràcies al suport dels nostres socis, sòcies i donants.
En un context en què, com hem vist, la desigualtat en l'accés a recursos educatius és tan gran, no podem plantejar-nos cap altra opció que no sigui una tornada a les aules de forma presencial i segura. De moment, el debat en les comunitats en les quals treballem no és sobre si l'ensenyament en línia podria complir amb la qualitat que l'alumnat necessita, simplement perquè no és possible, no és una opció. La presència física a l'aula és necessària i, com han explicat les diferents agències de Nacions Unides, ha de ser prioritària quan la situació sanitària ho permeti.
S'espera que, en els pròxims dies, les autoritats locals de Meki inaugurin les noves aules construïdes a l'Escola d'Oda perquè ben aviat comenci el curs. Mentrestant, et convidem a participar en la preparació de les aules, que necessitem equipar amb pupitres. Per això, hem iniciat una campanya de recollida de fons. Informa't aquí i comparteix-la amb els teus coneguts.
Dóna un pupitre per a l'Escola d'Oda!
I contribueix a fer que els seus alumnes puguin continuar estudiant!
Si prefereixes donar una altra quantitat, visita el web de la campanya o fes la teva aportació a través dels següents canals:
– Transferència bancària: ES37 2100 3004 1622 0031 6043
– Bizum: 00296
Moltes gràcies per la teva col·laboració!
