Del carrer a una llar, gràcies a Casa San José

Del carrer a una llar, gràcies a Casa San José

L'any 2004 s'inaugura Casa San José a Cochabamba, Bolívia, una casa d'acollida temporal de menors en situació de carrer.

El nostre objectiu a Casa San José és la reintegració familiar d'aquests infants i adolescents que, per diverses raons, han trobat al carrer un lloc per viure.

Per celebrar els 15 anys que han passat des d'aleshores, us volem explicar el dia a dia d'en Mario, un petit de 9 anys que un dia va arribar a Casa San José, després d'un temps vivint al carrer, i, per fi, ha pogut tornar amb la seva família, trobant una llar a casa de la seva tia.

Cada dia és important perquè els nens com en Mario tingui una oportunitat.

DIA 1

Mario truca tímidament al timbre de la porta i Don Alberto, el vigilant, el fa entrar.

Li rep Ángela, que li dona la benvinguda a la casa i li ensenya les instal·lacions. Mario acaba el dia net i polit, després d'una bona dutxa, amb roba neta, havent dinat i sopat amb els seus nous companys i sabent que l'espera un llit de veritat per descansar. Aquella nit va dormir tranquil sabent-se lluny dels perills i incerteses del carrer.

Aquell mateix dia, des de Casa San José es va contactar amb la Defensoria de la Niñez per reportar l'ingrés del nen a la Casa. A partir d'aquí s'obre un expedient que passa a mans de les Jutges del Menor.

DIA 2

Les educadores han començat a parlar amb Mario. Cal conèixer la seva història per saber d'on ve, quins parents té, quin ha estat el problema que li ha fet marxar de casa per viure al carrer amb només 6 anys.

Els primers 7 dies són importants per anar avaluant la situació d'en Mario, l'equip de psicologia valora la seva situació per realitzar un pla d'intervenció a mida. Cada nen és un món i carrega una motxilla diferent, així que cadascú necessita un pla únic.

Les educadores comencen a involucrar a en Mario en el funcionament de la casa i ajudant-lo a expressar la seva experiència i frustracions mitjançant els tallers de pintura, expressió corporal, horticultura, música, etc. Tots aquests tallers formen part d'un mètode d'intervenció consolidat durant aquests 15 anys, que permeten a l'infant expressar sentiments i vivències que moltes vegades no poden verbalitzar.

DIA 7

Mario comença a estar més desinhibit i ja se sent part del grup de nens i adolescents de Casa San José. La treballadora social ha estat observant-lo i compartint impressions amb la resta de l'equip. També ha revisat les llistes de nens desapareguts de la Policia, però no hi ha rastre de familiars que estiguin buscant a en Mario, així que inicia la seva feina.

Comença a jugar amb ell per obtenir informació que li permeti trobar els seus familiars més propers (potser la seva mare o el seu pare). Poc després, enMario li explica que és de La Paz, a 387 km. de distància, encara no entenem com en Mario els ha recorregut. A partir d'aquesta informació, la treballadora mira de refer la història d'en Mario per treballar sobre ella.

DIA 10

En Mario ha descobert que li encanta pintar, li fascinaven les taules decorades per antics habitants de la casa que hi ha a l'aula de pintura. Amb el pinzell i els llapis és capaç de explicar-nos la seva vida. Com la seva mare, que vivia amb un altre home, li pegava perquè aquest no es molestés pel soroll que feia. Com els seus germans també se'n van anar al carrer. Com es va sentir sol i desprotegit ... Una nit li acaba explicant a Pelagia, educadora del centre, que després que el seu germà marxés es va sentir molt sol i va decidir sortir a buscar-lo.

Va trobar un altre grup de nens al carrer i va començar a passar temps amb ells, dormia on podien i fins i tot algun dia va intentar tornar a casa seva, però les pallisses van ser pitjors que viure a la intempèrie, així que va decidir deixar la seva ciutat natal.

I gairebé sense saber com va arribar a Cochambamba. Un camioner el va portar una part del camí, però no tenim clar l'itinerari. Sabem que ha netejat botes, ha menjat restes d'escombraries, ha demanat als carrers i fins i tot ha estat autor d'algun furt de fruita en una parada del mercat.

DIA 17

Pelagia aprofita les seves converses després de sopar per obtenir més informació sobre els seus pares. Tenim noms, però no sabem on viuen a la ciutat de la Pau. Mario no recorda el nom del seu carrer o del seu barri. No és capaç de donar-nos un punt de referència del qual partir per poder iniciar la recerca i, més d'un mes després de la seva sortida de la llar, ningú ha denunciat la seva desaparició.

DIA 20

És divendres i l'equip es troba per avaluar la setmana i analitzar l'avenç de cadascun dels infants i adolescents que hi ha a la Casa San José. Quan parlen d'en Mario tot l'equip està d'acord en invertir més recursos en la recerca dels pares. El nostre objectiu és la reinserció familiar dels infants i, per tant, cal buscar els pares per començar a valorar les possibilitats que això succeeixi. Alhora, es va construint un arbre familiar per analitzar les capacitats, disponibilitat i idoneïtat de la resta de la família propera.

Com que la Pelagia és de La Paz, decideixen que ella viatjarà a la ciutat amb el nen per veure si, movent-se per la ciutat, en Mario recorda un carrer, una cantonada, alguna dada que els pugui donar una pista. Marxen aquella mateixa nit en autobús.

DIA 22

La Pelagia torna amb bones notícies. Han trobat la mare. Tan sols una estona després d'arribar a La Paz, en Mario va començar a reconèixer algun carrer i va aconseguir arribar a casa seva. La Pelagia ha recollit tota la informació que ha pogut i, a l'autobús de tornada, ha traçat un esquema de l'arbre familiar.

DIA 30

Després d'un segon viatge a La Paz, la treballadora social de l'equip fa un informe negatiu sobre la idoneïtat de la mare per cuidar i tutelar el seu fill. És una història complicada que no toca explicar en aquestes línies, però després d'una consulta amb les Jutges del Menor es decideix prosseguir amb la recerca d'alternatives familiars per a la reinserció.

DIA 32

Es contacta amb una tia de Mario, que viu a Sacaba. Ángela, una altra de les educadores de l'equip, viatja a Sacaba per parlar amb ella i exposar-li la situació de Mario. Marta, la tia d'en Mario està impactada per la història. Fa anys que no té contacte amb la seva germana i no sabia res del seu nebot. Ens explica que la mare d'en Mario va començar a tontejar amb l'alcohol quan era adolescent i fa temps que la família no té notícies seves. La Marta està casada i té dos nens, la seva llar és humil però neta i acollidora.

DIA 50

Després que la Marta i en Santiago, el seu marit, acceptessin fer-se càrrec d'en Mario, es va començar a treballar amb ells. D'una banda, propiciant el retrobament de la Marta i en Mario, el seu nebot, que gairebé no es coneixen; i, de l'altra, treballant amb en Mario la seva integració en aquesta nova família que per a ell és gairebé desconeguda. LaMarta i en Santiago han viatjat ja un parell de vegades a Cochabamba, on està la Casa San José. Cada setmana participan a l'"Escola de Famílies". És un taller que organitzem amb els pares o els familiars que acolliran de nou l'infant i que vol ajudar-los en el complex procés educatiu dels menors.

Tenen molt bona actitud, estan posant molt interès a connectar amb en Mario. En Mario ha començat a tobar afecte en la seva tia i vol conèixer més sobre la seva vida, casa seva, els seus cosins...

DIA 65

El petit Mario ha tingut una evolució molt bona a la Casa, i l'informe de l'equip recomana començar els tràmits judicials per a la seva reintegració, amb l'objectiu de no allargar la seva estada a la Casa més enllà del necessari.

Així doncs, Mario es reuneix amb les jutges del menor, que valoraran les opcions de reintegració del petit. Després d'haver llegit els informes de Casa San José, veuen una via oberta per a la reintegració familiar. Per a ell és un dia complicat, li impressiona molt pensar que va a parlar amb una jutge i que el que ell digui serà important per al seu futur a partir d'ara. Ningú no havia escoltat de forma tant seriosa la seva opició fins ara. Tot i que està preparat per a l'entrevista, li fa respecte. En Mario surt de l'entrevista amb una somriure d'orella a orella, una piruleta a la mà i el compromís per part de la jutge que podrà anar a viure amb la seva tia tan bon punt la Marta i el seu marit reuneixin tots els requisits legals.

DIA 85

El procés està arribant a la seva fi, la Marta i en Santiago han complert amb tots els requisits judicials per ser els tutors d'en Mario. Han participat en totes les sessions de l'Escola de Famílies amb molt bona actitud. Després de l'última entrevista amb les autoritats, donen el vistiplau perquè en Mario marxi a la que a partir d'ara serà la seva nova llar.

DIA 87

En Mario surt per la porta de la mà de la Marta. Marxa amb llàgrimes de tristesa de deixar els seus amics a Casa San José i d'emoció d'imaginar el que li espera a la seva nova llar al costat dels seus oncles. Està content i l'equip de Casa San José també.

Cada vegada que un nen surt per la porta camí a casa seva la missió de Casa San José es compleix i això omple d'alegria a tot l'equip.

DIA 97

Hem parlat cada dia amb la Marta, tot està funcionant segons l'esperat, tot i que a l'escola estan tenint problemes. En Mario està endarrerit en el pla educatiu i mostra problemes d'adaptació. Avui toca visita de seguiment, així que  l'Ángela es desplaça a Sacaba per visitar la família i acompanya la Marta a visitar el director de l'escola. Junts tracen un pla per facilitar la integració d'en Mario a l'aula a aquestes alçades del curs.

DIA 187

Tres mesos després de la reinserció, la Pelagia és l'encarregada aquesta vegada de fer la visita a la casa de la Marta i en Santiago. Quan torna a Casa San José la notem contenta i trist alhora. En Mario no li ha fet massa cas quan ha arribat, estava jugant feliç amb els que ara són ja els seus germans.

La Marta i en Santiago estan satisfets amb la decisió que van prendre respecte a en Mario. Han valgut la pena les nits en vetlla i els viatges a Cochabamba. La Marta creu que és el millor que pot fer per la seva germana, cuidar el seu nebot Mario com si fos el seu propi fill.

En Mario és un dels 2006 menors que han passat durant aquests 15 anys per Casa San José. Actualment estem treballant amb 16 nens. En les seves històries, com la d'en Mario, cada dia és clau per poder garantir el seu dret a una llar.

¡Comptem amb tu per aconseguir-ho!

Fes clic aquí per participar en el repte de sumar dies pel dret a una llar.

Mario és un nom fictici que hem emprat per presentar-vos una de les moltes històries dels infants i adolescents de Casa San José.

‍