"Diàlegs sobre violència i pau" a La Resurrección
La violència sempre deixa empremta. Poques coses afecten tant l'ésser humà com el fet d'haver estat víctima d'algun acte violent, o d'haver-lo presenciat.
Els qui han crescut en mons segurs i pacífics i han viscut sempre en entorns protegits, no poden acabar de comprendre què significa viure en societats on la violència és una cosa quotidiana, una cosa dolorosament habitual.
Això és, justament, el que ens vam plantejar fa un temps aquí al barri de La Resurrección, del Sud de Bogotà. Per a qui arriba de fora, no deixa de ser impactant la freqüència amb què aquí moltes persones refereixen experiències personals relacionades amb la violència: domèstica, al carrer, política. És habitual que algú et parli d'un germà, un fill o un amic al qual van matar a trets als carrers d'aquests barris. És normal que la gent t'expliqui històries violentes de la Colòmbia rural, de quan van haver de deixar les seves llars i camps per culpa del conflicte armat entre l'exèrcit, la guerrilla i els paramilitars (conflicte que, malgrat els acords de pau signats el 2016, està lluny d'haver acabat). És comú que algú t'expliqui episodis de violència a la llar... d'insults, borratxeres, crits i cops.
I ens plantejàrem, què podríem fer al respecte? Com aportar una mica de llum davant d'aquesta realitat, tan fosca, de la violència?
Per tractar de donar una resposta a aquesta inquietud, encara que fos de forma molt limitada, fa uns mesos vam decidir iniciar, aquí a la Parròquia La Resurrección, un nou projecte, que anomenem "Grup de Diàleg sobre Violència i Pau". Convidem a formar part d'aquest grup a persones que hagin patit l'impacte de la violència en les seves vides, sigui domèstica o de carrer, aquí a Bogotà o en algun Departament de la colpejada Colòmbia rural, fa poc temps o fa anys. L'objectiu? Inicialment, conversar sobre els fets viscuts, només això. Explicar-ho. Compartir experiències. Tenir, com diu el nom del grup, diàlegs sobre aquesta realitat, de la qual tantes vegades és difícil parlar.
Més endavant, la idea és anar desenvolupant tota una reflexió col·lectiva sobre les arrels de la violència, la manera de combatre-la, el repte de construir una cultura de la pau, també des de la fe cristiana. A la llarga, pensem que l'ideal seria que aquestes reunions ajudessin a sanar, almenys una mica, les ferides profundes que tanta violència ha deixat al cor de molta gent.
Ens va sorprendre la bona acollida de la proposta, i a mitjan agost vam tenir la nostra primera reunió, amb un grup inicial de vint persones. A l'hora d'escriure aquestes ratlles ja portem diverses trobades, i, a poc a poc, els participants van perdent la timidesa, el diàleg es fa més fluid, també més sincer i a estones, més dur de suportar, atesa la cruesa d'alguns dels testimonis. No obstant això, tots els que venen a les reunions estan d'acord que l'exercici els està ajudant a deixar enrere velles ferides i molt fondes, i que l'esforç val la pena.
Sabem que, a l'allau de violència (passada, i també present) que ha estat i continua sent la Història recent d'aquest país andí (com la de tants altres, lamentablement), la nostra modesta iniciativa és insignificant. I, tanmateix, per als qui venen a les reunions, comparteixen el que han viscut, n'aprenen i es comprometen a lluitar per la pau, el grup és important. Al final es tracta, ni més ni menys, de posar en pràctica una de les benaurances més belles de Jesús: «Benaurats els que treballen per la pau, perquè es diran fills de Déu» (Mt 5,9).
Article publicat el desembre de 2023 a la Revista 2023 de Sendera ONG.
