Distribuir la riquesa: un repte ineludible
En el Dia Mundial de la Justícia Social, reflexionem sobre dos dels majors reptes als quals s'han enfrontat les civilitzacions al llarg de tota la història fins a l'actualitat: les grans bretxes de desigualtat i la distribució de la riquesa.
Són sobradament conegudes les piràmides precolombines que han romàs fins als nostres dies com a testimonis de les sofisticades cultures que es van desenvolupar durant segles a l'àrea mesoamericana, principalment als territoris dels actuals països de Mèxic i Guatemala. Milions de turistes visiten cada any els seus principals jaciments arqueològics, com Tikal, Teotihuacan, Xochicalco o Monte Albán.
Però pocs visitants es percaten del fet que en gairebé totes elles s'han trobat restes d'incendis i de destrucció, marcant la fi de cadascuna d'aquestes ciutats-estat, alguns fa gairebé 2.000 anys, d'altres fa relativament pocs segles, que els arqueòlegs han relacionat amb revoltes populars que van acabar amb la vida d'aquestes civilitzacions altament jerarquitzades i, també elles, piramidals: dirigides per una elit privilegiada i dominant, sotmetien una massa popular explotada i precària mitjançant la força militar i religiosa, fins a un punt de fallida que, tard o d'hora, va acabar amb la majoria d'elles, quan la població sotmesa i exhausta va decidir posar fi al domini dels seus opressors.
La qüestió social sempre ha esta el fonament de la història i el destí de qualsevol civilització, i l'ensurt que ens poden produir els seus avenços tecnològics o les seves conquestes no hauria d'impedir que ens preguntem també, tant en el cas de les civilitzacions antigues com en les nostres societats contemporànies, si van aconseguir o hem aconseguit desenvolupar fórmules perquè les fites assolides acabin permeant i beneficiant el conjunt de la població.
La història moderna ens presenta l' evolució, amb major o menor fortuna, de diferents models de distribució de la riquesa segons diversos models polítics.
En el moment actual, molts d'ells han entrat de nou en crisi, ja que en la seva majoria no han sabut reduir l'enorme bretxa social que se segueix obrint entre els més afortunats, d'una banda, i les creixents masses populars de l'altra, que no aconsegueixen assegurar-se el mínim per a una vida digna i amb oportunitats de creixement: les piràmides humanes del segle XXI són cada cop més altes i més inabastables!
Les migracions desesperades entre països i entre continents són un record dolorós d'aquest fracàs en la producció i distribució de la riquesa no només a nivell nacional, sinó a nivell global; i l'auge dels nous líders polítics en l'escena global és tan sols un indicador de la necessitat flagrant de trobar fórmules reals i eficaces perquè tots puguin participar en algun grau dels beneficis de la nostra civilització.
No cal esperar que la riquesa d'una societat es vagi a distribuir espontàniament de forma equitativa.
Els gestos admirables per part d'alguns filantrops i persones generoses i desapegades per compartir la seva riquesa amb els més desfavorits no aconsegueixen amagar una realitat comprovada de forma dolorosa durant milers d'anys: no cal esperar que la riquesa d'una societat es distribueixi espontàniament de forma equitativa, ja que calen mecanismes públics i d'obligat compliment perquè la solidaritat entre els seus membres sigui efectiva i real.
Segons dades de l'INEGI (Institut Nacional d'Estadística i Geografia), més de la meitat de la població treballadora a Mèxic guanya menys de 5.000 Pesos (250 EUR) al mes, en un país amb un PIB per càpita de més de 9.000 USD, però amb una distribució molt desigual de la riquesa. És tan sols un exemple més de la direcció en què s'està movent el repartiment de la riquesa a nivell mundial, cada cop més desigual i més polaritzada.
D'altra banda, hi ha consens sobre el fet que els recursos globals són més que suficients per poder oferir una vida digna a tots els habitants del nostre planeta.
En aquest sentit, l' anomenat tercer sector en el qual s' engloben organitzacions de la societat civil com Nous Camins té una doble missió: fer possible aquesta solidaritat amb aquells que es troben a la base, cada cop més nodrida, de les nostres piràmides d' exclusió social, i reclamar i denunciar davant la societat la necessitat urgent de trobar formes més eficaces per distribuir la riquesa, un repte sagnant i ineludible.
No podem continuar ometent el deure d'afrontar amb valentia i amb creativitat la tasca d'assolir una millor distribució de la riquesa. Les piràmides mesoamericanes ens recorden, a través dels segles, que les societats polaritzades de forma extrema acaben fracassant en el seu intent de perpetuar-se. Som a temps d'evitar-ho, i tenim els recursos per fer-ho.
