L'abraçada de la Nancy en temps de COVID-19
L'abraçada de Nancy en temps de Covid-19
Aquí, a República Dominicana, som molt d'abraçar, però des que es va imposar l'estat d'emergència fa un mes i mig per la Covid-19, amb les mesures de distanciament i higiene, el tancament dels negocis i el toc de queda, hi ha hagut poques abraçades.
Després de la declaració de l'estat d'emergència, amb 5.749 casos confirmats i 267 morts per coronavirus a 24 d'abril, vam veure la crisi. Una crisi sanitària pel coronavirus a la qual el país s'enfronta amb un sistema de salut molt feble, però també una crisi econòmica i alimentària. El govern va posar en marxa un paquet de mesures, entre elles: l'augment dels diners en les targetes de solidaritat dels més vulnerables (targetes amb les quals poden comprar productes bàsics), així com el repartiment de menjar.
Curiosament a la nostra província, Azua, van proposar que el menjar fos repartit per les esglésies. Aquesta és una idea controvertida perquè, d'una banda, si el menjar ve del govern, el normal és que aquest el reparteixi com consideri més adequat. Utilitzant per a això la policia i l'exèrcit, i amb l'equipament adequat, en especial en aquesta pandèmia en què tant el que reparteix com el que rep es posen en risc. D'altra banda, parla bé de les esglésies com a entitats que gaudeixen de la confiança de la gent, i que saben qui són els que més necessiten el menjar; i parla malament del govern, amb una pèssima tradició de clientelisme en totes les ajudes socials des de fa dècades.
Sigui com sigui, després de repartir nosaltres bosses de menjar del govern a un llistat dels més vulnerables que coneixem, de casa a casa, amb guants, mascareta i contacte mínim, finalment el govern va utilitzar els seus efectius per a algun repartiment més. Sembla que, a la nostra zona, aquí es va quedar la cosa.
Per la nostra banda, hem avançat amb algunes altres iniciatives per pal·liar les conseqüències de la Covid-19:
En primer lloc, vam decidir col·laborar de manera més assídua amb els 100 ancians que ja atenem al llarg de l'any. Gràcies a diferents col·laboracions locals els repartim una bossa de menjar al mes, però en aquesta crisi hem optat per repartir aquests mateixos lots de menjar, amb doble ració, cada quinze dies. També hem iniciat el repartiment quinzenal de menjar als 180 infants dels nostres tres centres infantils, que aquests dies romanen tancats.
Hem promogut la confecció de mascaretes entre les cosidores dels nostres cursos i la nostra cooperativa. Des de les seves cases cadascuna va cosint. Algunes regalen mascaretes i d'altres les venen, depenent de la seva situació econòmica, per algunes d'elles la venda es converteix en un ingrés necessari.
La presó del Km.15, dins la nostra demarcació, pateix també els estralls d'aquesta crisi. Dins d'ella, encara no hi ha cap cas declarat, però els reclusos pateixen ansietat i tristesa per no poder rebre visites i troben a faltar els productes de primera necessitat que les seves famílies els portaven abans de la pandèmia. En vistes d'això, reconvertim una activitat programada d'higiene bucal, per a la qual contàvem amb uns raspalls i dentífrics donats, que hem convertit en kits complets d'higiene per als presos, afegint l'imprescindible sabó per al rentat de mans.
El nostre centre de salut ha hagut d'encarar també la problemàtica de servir i alhora protegir-se. Actualment, la farmàcia segueix oberta tots els dies, amb mesures de distància, i el metge i el laboratori atenen dos dies a la setmana, en un moment en què s'han reduït notablement les visites a centres de salut, fins i tot a l'hospital públic, per por al contagi.
Tornant al repartiment de menjar...
Aquesta activitat tan necessària no ens dona gaire marge per interactuar, per saludar amb calma un i l'altre, per preguntar com estan. Amb distància, de pressa per poder abastar més, amb calor,xopades en suor darrere de la mascareta i amb els guants xops executem aquesta activitat "asèptica" i potser un pel freda freda en la que com a molt es creuen dues o tres frases típiques a República Dominicana: ¡Agarrados de Dios! Trancados! ¡Se le agradece! Ho diuen amb un gran somriure, quan no la tapa la mascareta.
Però aquests dies, ¡el premi es per la Nancy!
És la petita d'una família haitiana que porto al meu cor. Una família que pateix i lluita. Són 10 i fa un parell d'anys van tenir la immensa sort, gràcies a un generós donatiu, de construir una casa nova en un barri apartat, gràcies a la qual van poder deixar la barraca en què vivien . La casa no els va treure de la pobresa, però viuen amb més dignitat. I avancen! El fill gran ja estudia batxiller, ha acabat la secundària. I avancen també perquè, tot i ser haitians, són ben acceptats per la població dominicana, una cosa que no sol ser fàcil. Malgrat això, per a ells és difícil alliberar-se de la pobresa.
I precisament perquè ho sé, arribo fins allà amb la donació de menjar. Ràpidament, sense avís, la Nancy, la petita de la família, de tres anys, aquella nena que pràcticament he vist néixer, a qui he guardat algun vestidet de bebè d'aquells que em regalen, ràpidament s'abalança per donar-me una gran abraçada. Jo tan alta i Nancy tan petiteta, s'abraça a les meues cames, què bonic! La seva mare, Mileidi, s'apressa a disculpar-se: Ella no sap! I separant-me trista per no poder gaudir més del moment, m'acomiado dient-li: Nancy, quan passi tot això ens donarem moltes abraçades!
INFORMA'T I ACTUA
Si vols saber més sobre el que estem fent en relació a la pandèmia del Covid-19, fes clic aquí.
Subscriu-te al nostre butlletí per estar al dia sobre la nostra feina.
Anímate a formar part de Nous Camins, fent-te soci o realitzant una donació!
