L'aigua neix de l'esforç comunitari als Andes bolivians

Al cor d'Aramani, als Andes bolivians hi viu la família Mamani: Pere, el pare, un agricultor incansable; Maria, la mare, pilar de la llar i cuidadora dels seus dos fills petits, Anita i José. Per anys, la vida dels Mamani, com la de moltes famílies a la comunitat, ha estat marcada per la recerca i el ròssec d'aigua. Cada dia, Maria, de vegades acompanyada per Anita, passava hores caminant fins a l'ull d'aigua més proper, carregant pesades lleixes que afectaven la seva esquena i limitaven el seu temps per a altres tasques, o per simplement estar amb la seva filla i fill. L'aigua que portaven, encara que vital, no sempre era la més neta, i les malalties estomacals, especialment patides per Anita i José, eren una preocupació constant.

Un dia, la notícia del projecte d'aigua tan somiat per gravetat va omplir d'emoció els Mamani.

Pedro i María van assistir a la primera gran reunió, on el coordinador tècnic va explicar com l'aigua arribaria per si sola, des de les altures, directe a casa seva. "Semblava un somni", recorda la Maria. Des del principi van saber que la seva participació seria clau, i Pere, amb la seva experiència com a agricultor, va sentir que això era una cosa en què podia posar tot el seu esforç. A les enquestes inicials, van compartir els seus problemes amb l'aigua i les esperances d'una vida més sana per al fill i la filla.

Poc després, amb una energia palpable, la comunitat d'Aramani es va mobilitzar per a l'elecció del Comitè d'Aigua. Pedro va ser un dels que va aixecar la mà per recolzar els nous líders. Després d'aquest pas fonamental, va arribar el moment de la veritat: van començar a excavar les rases per a la línia de conducció! Pere, juntament amb homes i dones de la comunitat, pala en mà, es van sumar amb entusiasme. La feina era dura sota el sol, però veure les canonades a punt per ser instal·lades era una injecció d'ànim. Les primeres cambres de captació a les fonts van començar a prendre forma, estructures de ciment que prometien protegir l'aigua des del seu origen.

A mesura que passaven les setmanes, l'esforç constant es mantenia. Pere va continuar participant activament en l'excavació i l'estesa de les canonades de la línia de conducció, i al seu costat, dones de la comunitat també aportaven la seva força i dedicació a les rases i el moviment de materials. Dia rere dia, veien com els trams de canonada s'unien, serpentejant pel vessant. "Cada metre de rasa cavada és un pas menys per a Maria" , pensava Pedro, sabent que la seva dona i moltes altres dones ja no haurien de carregar aquestes pesades lleixes. Maria, per la seva banda, observava com les primeres càmeres trencapressió es construïen al llarg d'aquesta línia, sent vitals perquè l'aigua arribés sense gaire força.

Mentrestant, en els moments de descans, l'aire s'omplia amb l'aroma del menjar acabat de preparar. Les dones d'Aramani s'organitzaven per cuinar olles de guisats i sopes saborosos, assegurant que tots els que treballaven tinguessin l'energia per continuar. Aquests moments de compartir el menjar enfortien encara més els llaços de la comunitat. L'esperança es feia cada cop més tangible amb cada metre de canonada instal·lada.

Finalment, amb gran satisfacció, es va assolir la finalització de la línia de conducció principal. Pere va ser-hi quan es van fer les proves de pressió, veient com l'aigua, per primera vegada, fluïa per la canonada fins al punt on es construiria el reservori. Va ser un moment emocionant, una prova que l'esforç de tots i totes, grans i joves, homes i dones, donava fruits.

Gairebé immediatament, latenció es va traslladar al lloc designat per al tanc demmagatzematge. Tota la comunitat es va organitzar per a la fase més desafiant de l'obra. Homes, dones i joves d'Aramani, pala en mà, han unit les forces aquest mes de setembre per a la tasca d'excavar un enorme forat de 2,5 metres per cada costat, el qual servirà de fonament per al reservori semienterrat.

Properament, el tècnic constructor, amb l'ajuda inestimable de la població, començarà a edificar l'estructura de ciment reforçat. Quan estigui llest, aquest tanc s'erigirà com un símbol visible que el somni de tenir aigua a cada llar d'Aramani és cada cop més a prop de ser una realitat.

Per a totes aquestes famílies, com la dels Mamani, cada jornada de treball, cada gota de suor, cada olla de menjar compartit és una inversió per a un futur més sa i digne per a tota la seva comunitat.

La fase final serà la construcció de la xarxa de distribució i, posteriorment, les connexions domiciliàries que portaran laigua fins a les piletes del pati de 82 famílies dAramani.

Molt aviat, 436 persones tindran, per fi!, accés a aigua potable.

Tenim molt a celebrar! I també que agrair perquè aquest projecte compta amb la col·laboració de la Diputació de Saragossa, la Diputació de Cadis, l'Ajuntament de Màlaga i Green Empowerment. Gràcies a totes aquestes entitats per fer-ho possible!

‍