Un espai per a l'esperança a Colòmbia, un país espantat
Colòmbia no passa per un bon moment. Fa una dècada, la firma de l'acord de pau entre el Govern i la guerrilla de les FARC es va veure com el pas decisiu que posaria fi al conflicte armat més longeu d'Amèrica Llatina. Aleshores Colòmbia es va poder enorgullir d'haver dut a terme un procés de diàleg exitós, modèlic, que l'allunyaria definitivament de la violència.
Avui, gairebé deu anys després d'aquells acords de pau, el panorama no és encoratjador...
Al país hi ha la sensació que la situació s'està deteriorant amb rapidesa. A diverses regions continuen operant diversos grups armats, com les anomenades dissidències de les FARC —que no acaten l'acord de pau del 2016—, l'ELN i grups afins al paramilitarisme o al narcotràfic, que combaten entre ells, o amb l'exèrcit, pel control del territori. Diversos atemptats recents a Bogotà, a Cali ia altres ciutats han incrementat la sensació creixent d'inseguretat, i semblen indicar que el somni de la pau és avui més lluny que fa uns anys. Per desgràcia, no sembla que el bon propòsit del Govern actual, si aconsegueix una «pau total» a base de dialogar amb tots i cadascun dels grups armats, estigui donant els fruits desitjats. L'aclaparador poder del narcotràfic, en especial, s'alça com un obstacle aparentment insalvable perquè s'assoleixi la pau, i, amb ella, la justícia i el desenvolupament al país més desigual d'Amèrica Llatina.
Aquesta situació té conseqüències per a la vida quotidiana dels colombians i colombianes. En primer lloc, no cal dir-ho, per a les persones que pateixen directament el conflicte armat, les víctimes, les desplaçades i les famílies que han perdut els seus éssers estimats a causa de la violència. Però la situació actual també afecta els qui potser no estan immerses directament en el conflicte , però pateixen en contemplar amb impotència com el seu país no només no millora, sinó que corre el risc real de lliscar per un pendent molt perillós de més inestabilitat, inseguretat, criminalitat i injustícia.
És impossible calibrar l´estat d´ànim d´un país de 53 milions d´habitants. Tot i això, l'experiència a peu de carrer, parlant amb gent diversa, suggereix que la societat colombiana està inquieta, fins i tot espantada, potser desesperançada .
Colòmbia és avui un país preocupat, on no es respira optimisme.
En aquest context seria fàcil, o fins i tot lògic, pensar que un projecte tan modest i local com el que Sendera i la Comunitat de Sant Pau duen a terme al sud de Bogotà és fútil, i que els programes educatius per a nens, nenes, joves, adults i adultes que des del 2018 desenvolupem al Centre Comunitari Casa Garavito, al barri El Pessebre de la Localitat Rafael Uribe, pràcticament no tenen sentit. Com poden transformar una realitat tan complexa, amb uns reptes tan formidables?
Tot i això, si bé és cert que l'impacte del nostre projecte és minúscul si el contemplem davant del teló de fons de la situació del país, també és veritat que, segurament, projectes com el de Casa Garavito són ara més necessaris que mai .
Davant la creixent violència, la inestabilitat i l'enorme desigualtat que afecta Colòmbia, el nostre projecte social és realment insignificant. Tanmateix, no és insignificant per a les setanta dones que aprenen a cosir oa treballar les ungles al nostre taller de costura ia les classes de manicure. Ni per a la infància, trenta joves en total, que vénen cada dia al programa de reforç escolar, ni els i les que aquí aprenen anglès, música o art, ni per a les cent persones que es beneficien del nostre servei d'atenció psicològica al llarg de l'any, o les que acudeixen al nostre consultori odontològic.
Tampoc no és irrellevant la nostra tasca per als habitants del carrer d'aquests barris, que vénen aquí a dutxar-se, a canviar-se de roba ia esmorzar, o que reben el sandvitx que el nostre grup de persones voluntàries els ofereixen durant la Ruta de l'Aguapanela que mensualment ens porta a caminar els carrers del barri. Ni per a les setanta famílies vulnerables que periòdicament reben una borsa amb aliments bàsics, que els ajuden a arribar a final de mes. Ni pels i les vint estudiants universitàries als que brindem una beca perquè puguin seguir amb la seva preparació professional. Ni per a les persones que reben medicaments gratuïts a la nostra farmàcia parroquial.
En realitat, per a les més de 700 persones que d'una manera o altra participen en els projectes de la Comunitat de Sant Pau i Sendera als barris de La Resurrecció, Granges de Sant Pau i El Pessebre, aquestes iniciatives no només representen una ajuda per resoldre una necessitat concreta (la beca, l'atenció psicològica, l'aprenentatge, la bossa de menjar…). També són un signe. Un signe d'esperança, avui més necessari que mai, que indica que per molt amenaçador que de vegades ens pugui semblar la realitat, les persones no podem deixar d'imaginar un futur digne i il·lusionant per a la nostra vida i la de les nostres famílies.
Cada persona adulta i cada nen i nena que rep formació a Casa Garavito, cada estudiant que sol·licita una beca per continuar la seva carrera universitària o cada persona que va al nostre servei d'atenció psicològica per guarir ferides és algú que, d'alguna manera, no s'ha deixat arrossegar pel pessimisme prevalent i diu, amb el compromís, que ell o ella encara creu en un futur. Potser podríem afegir un parell d'objectius a la llista dels que ja té Casa Garavito: combatre la por i promoure l'esperança .
Farien falta mil, o cent mil Casas Garavito per aixecar ànim de tanta gent que avui mira el futur del seu país amb desconfiança i pessimisme, fins i tot amb temor. De fet, a Bogotà ia Colòmbia hi ha infinitat d'iniciatives semblants (promogudes per l'Església, les Juntes d'Acció Comunal, les associacions de veïns…), cosa que és un motiu d'alegria. La nostra Casa Garavito vol ser precisament aquest espai d´esperança per a les persones que s´acosten. Estic segur que, si hi continuen acudint, és perquè aquí troben motius per dir-li no al temor i al pessimisme.
Aquest article va ser publicat, originalment, a la Revista 2025 de Sendera ONG.
Pots consultar-la i descarregar-la aquí .
