La història d'en Jorge
A Casa San José cada nen deixa una empremta inesborrable en l'equip, cadascun d'ells té una història única i és impossible oblidar les seves cares. De tant en tant, algun dels antics residents de la Casa truca al timbre i sempre és una alegria per a nosaltres escoltar les seves històries de superació i resiliència. La història del Jorge és una d'elles.
En Jorge és un adolescent que va ser acollit a Casa San José l'any 2012, quan tenia 12 anys. Les autoritats van determinar el seu ingrés en aquest centre d'acollida temporal a la ciutat de Cochabamba (Bolívia), en trobar-se en situació de risc. La seva mare, amb la qual vivia fins aleshores, patia – i pateix encara avui dia – una severa dependència al consum de begudes alcohòliques. Després de passar un temps a Casa San José, la investigació del cas va determinar que no existia cap familiar que se'n pogués fer càrrec, per la qual cosa el 2013 va passar a viure al centre d'acollida permanent Casa Jerusalem.
Fent un salt en el temps, arribem fins al dilluns 15 de març del 2021, quan rebem per sorpresa la visita del Jorge a Casa San José. L'Ángela, l'educadora que cobria aquell torn, va obrir la porta i se'l va trobar, convertit en tot un adult de 21 anys. En Jorge es trobava per la zona venent paper higiènic i va decidir passar per la Casa per saludar-la, ja que ella va ser la persona que el va acompanyar durant la seva estada a Casa San José. Quina felicitat la d'en Jorge en poder compartir la seva situació actual amb l'Ángela, que el va conèixer en la seva infantesa i va formar part del seu desenvolupament.
En Jorge ens va explicar que, des de fa un any, treballa amb un proveïdor de productes de neteja. L'empresa li proporciona paper higiènic, que ell ven pels carrers, i d'aquesta manera rep un salari mínim, a també un dinar.
Ens va explicar també que va estar estudiant secundària en un Centre d'Educació Alternativa fins al 2019, però el 2020 va haver de deixar els estudis a causa de la pandèmia de COVID-19. Aquest 2021 es va tornar a inscriure, però com que no tenia un ordinador per seguir les classes virtuals, està a l'espera que es reprenguin les classes presencials.
Malgrat això, està content. Segueix vivint a Casa Jerusalem i pot treballar. Estalvia tot el que guanya, perquè quan acabi la secundària vol estudiar gastronomia i pagar-se un tractament mèdic per controlar l'epilèpsia que pateix des de fa temps.
Pel que fa a la seva família, ens va explicar que la seva mare segueix consumint begudes alcohòliques de manera constant, per la qual cosa no ha pogut establir un vincle estable amb ella. I tot i que no té informació sobre la resta dels seus familiars, està content de poder considerar Casa Jerusalén com la seva llar i les persones que l'envolten com la seva família.
En Jorge és per a nosaltres un model de superació i un gran exemple per als adolescents acollits a Casa San José. Tot i no comptar amb el suport de la seva família, ha pogut tirar endavant. Avui en Jorge lluita pels seus somnis, dia a dia, i esperem de tot cor que pugui acomplir-los en un futur no gaire llunyà.
