Molts dels joves, nenes i nens se senten orgullosos de les seves llames i expliquen als veïns que les seves llames són el resultat de molta feina i sacrifici. L'experiència ha estat molt positiva.

La veu protagonista: Milena i Patricia

Bolívia

Apr 5, 2024

Entrevistem la Milena Cáceres, treballadora social i la Patricia Bustamante, psicòloga, ambdues treballadores del projecte Casa San José (Cochabamba, Bolívia).

A l'equip de Casa San José, la Milena i la Patricia treballen mà a mà per atendre els nens i adolescents que ingressen al centre, esbrinar les condicions que els van portar fins allà i impulsar, quan és possible, la seva reintegració familiar.

Ambdues van estudiar a la Universidad Mayor de San Simón, la universitat estatal de Cochabamba, i també comparteixen una trajectòria professional plenament centrada en la infància. En l'actualitat treballen en Casa San José, una llar d'acollida temporal a la ciutat de Cochabamba, Bolívia, des del qual atenem menors en situació de carrer o en risc d'estar-ho.

En preguntar-los què els va fer decidir treballar amb nens i nenes coincideixen que es tracta d'una població molt vulnerable i els drets de la qual es veuen constantment atacats. "Aquí, a Bolívia, hi ha molts nens que estan desprotegits. Es veu molta violència física i psicològica cap a ells. Això a mi em va motivar a estudiar la carrera de treball social per poder donar-los suport", explica la Milena. La Patricia sent que la infància "és una població que desperta certa tendresa i vocació. La gratitud i l'afecte que reps dels nens és sincer. Una abraçada o un somriure d'un nen no el pots trobar a qualsevol lloc. Per a mi aquest és el millor pagament que rebo cada dia".

Com a psicòloga de Casa San José, la Patricia és l'encarregada d'avaluar la situació dels infants quan ingressen al centre, a partir de proves i entrevistes que li permeten conèixer les necessitats de cadascú i planificar la intervenció. "Les proves que fem als nens depenen de cada nen i del que volem avaluar. Per exemple, podem fer un test sobre la família per veure com es relacionen els seus membres entre si i quines dificultats tenen. Si el que volem veure és com el nen s'enfronta al món, farem una altra prova que ens permeti conèixer els seus mecanismes de defensa i com enfronta els conflictes. D'altra banda, hi ha altres proves psicomètriques que ens serveixen per avaluar la intel·ligència del nen i si es correspon amb la seva edat cronològica o si existeix un retard en el seu desenvolupament".

Per la seva banda, la Milena, com a treballadora social, està més enfocada a la feina amb les institucions públiques i les famílies per avaluar la situació que va portar a la desprotecció i/o situació de carrer del menor i intentar revertir-la. "La meva feina no és rutinària, és molt àmplia perquè cada història i cada nen és diferent [...]. Cal identificar els problemes que l'han portat fins al centre, què és el que va passar. Quan hi ha una integració familiar, cal fer seguiment a cada infant i no és només una trucada, cal visitar el domicili, identificar problemes amb la seva integració, treballar sobre això i entrevistar-nos amb les famílies. Cada família té una història diferent. Les històries d'alguns nens són més tristos que d'altres, però no vol dir que siguin més o menys importants".

A més d'aquestes dues professionals, Casa San José compta amb educadores, encarregades de l'organització de les activitats del dia a dia dels infants, com la seva higiene, alimentació, activitats educatives i també de lleure. Juntament amb la Milena i la Patricia formen un equip en el qual el diàleg i la coordinació és contínua i necessària.

Com explica la Milena, la feina que es fa "implica molta responsabilitat perquè a les teves mans hi ha el futur del nen. Si bé Defensoria de la Niñez treballa també en el cas, nosaltres coneixem més de prop els nens, com estan i què volen en un futur". I la Patricia afegeix: "Si veiem que no ha d'estar bé amb una família, no es pot fer la reintegració. Llavors el que fem és moure'ns per buscar un centre [d'acollida permanent] adequat i que cobreixi totes les necessitats que té l'infant".

Passant a un pla més personal, ens interessem per com gestionen la Milena i la Patricia els casos més durs emocionalment. Entre els nens que ingressen a Casa San José es troben casos d'abandonament, violència, tràfic, etc. Ambdues són mares i coincideixen que no poden evitar que les històries dels nens els afectin, però en aquests casos tracten de respirar, mantenir la calma i centrar-se a buscar solucions per ajudar-los. "Al nen li hem de donar seguretat i fer-li sentir que està en un lloc on el cuidem i protegim. Restaurarem els drets que tal vegada han perdut en un moment de la seva vida i li farem sentir estimat", ens explica la Patricia.

Quan entren a Casa San José s'inicia una nova etapa de la seva vida. Una etapa en què es busca que els nens tornin a ser nens, que puguin gaudir dels seus drets, divertir-se i aprendre. I tot això és possible gràcies a la immensa tasca de la Patricia, la Milena i la resta de les seves companyes, així com al suport de les persones i entitats que col·laboren amb Sendera, enviant així la seva solidaritat fins a projectes com el de Casa San José. Gràcies!

Aquesta entrevista va ser publicada inicialment a la Revista 2023 de Sendera, que pots consultar al complet aquí.