Per què els anomenem "persones frontissa"?
Des d'aquestes línies enviem el nostre agraïment a totes aquestes persones frontissa que fan possible que la vostra solidaritat arribi a bon port.
Molt sovint expliquem com van els nostres projectes, les activitats que es realitzen i el seu impacte sobre la vida de les persones a qui acompanyem en aquest complex procés del desenvolupament. Comptem les seves històries i anècdotes perquè ens agrada compartir amb tots vosaltres el fruit de tants anys de treball conjunt. En aquestes línies voldria posar el focus en els "agents locals", aquelles persones de les comunitats en les quals treballem que fan que totes les activitats i projectes es puguin dur a terme. En el cas d'Etiòpia, on estic actualment, una d'aquestes persones és Girma que, al seu torn, està formant altres persones amb les quals construïm equip, sense aquest equip res seria possible.
El primer que cal tenir en compte per entendre el paper que tenen els agents locals de desenvolupament, és l'obvietat que nosaltres som estrangeres treballant a Etiòpia. Les diferències culturals són enormes. Per començar, l'idioma és molt diferent al nostre. Però no només és l'idioma. La manera de pensar, d'entendre, de percebre la realitat també és diversa. L'univers conceptual dels i les etíops no té res a veure amb el nostre. Què dir dels costums, tradicions, maneres de funcionar, prioritats, etc. Tot i que, com he dit abans, això és obvi, porta temps assumir-ho, acceptar-ho i encara més temps intentar reduir al mínim aquest abisme que ens separa.
Perquè els projectes puguin arribar a bon port, necessitem persones capaces d'estar en els dos "llocs" i reduir les distàncies que ens poden arribar a separar. A la resta d' "agents locals" se'ls anomena homes o dones "frontera" o "frontissa". La imatge d'una frontissa, a la meva manera de veure, encaixa més amb el que representen, ja que uneixen i articulen dues parts que abans de la seva intervenció estaven separades.
Les persones frontisses són essencials. Sense elles els nostres esforços a millorar o transformar les realitats en les quals treballem, tindrien una incidència molt pobra.
Per tant, quan volem implementar una iniciativa de desenvolupament és molt important trobar persones "frontissa". No és fàcil. Perquè aquesta qualitat no està en un currículum. Es tracta més aviat d'una actitud, una capacitat que només es pot qualificar treballant al seu costat. Són persones amb una visió àmplia de la seva realitat, que entenen que la seva comunitat necessita millorar, que la nostra presència aquí no és la de "dadors" de treball, d'infraestructures, de medicaments, etc., sinó que volem anar més enllà i el que perseguim és acompanyar les comunitats perquè neixi en elles la possibilitat de viure en millors condicions.
També fan el paper a la inversa, és a dir, ens ajuden a nosaltres a entendre la seva realitat. La nostra cultura es la dels resultats, l'eficàcia i l'eficiència, d'"aprofitar" el temps, la cultura de l'estrès. Però treballem en llocs amb ritmes molt diferents. Potser per a ells els resultats no són tan importants o els entenen d'una altra manera; i la comprensió d'eficàcia i eficiència és totalment diferent, prova d' això és que aquestes paraules no existeixen en el seu vocabulari, les han incorporat de l' anglès.
L'art de les persones "frontisses" és saber conjugar aquestes circumstàncies per arribar a l'objectiu que ens uneix: poder gaudir d'una vida millor.
Un exemple d'aquestes persones "frontissa" són també els directors de les escoles amb les quals col·laborem amb el projecte d'Aules per a la salut i per a la igualtat. Ells viuen en directe les limitacions del sistema educatiu a Etiòpia, principalment l'escàs nombre d'escoles i professors per a la creixent població infantil. No donen abast i la metodologia pedagògica està molt limitada a causa del gran nombre d'alumnes per aula, que fàcilment arriba als 100.
Ens cedeixen un espai setmanal a cada aula perquè els i les estudiants tinguin l'oportunitat d'aprendre aspectes de la vida que, molt probablement, no aprendran en un altre lloc. Ens ajuden a entendre la realitat de la qual procedeixen els nens i les nenes perquè els missatges de salut i d'igualtat de gènere arribin millor. I ens animen quan ens expliquen, per exemple, que els han vist rentar-se les mans amb sabó, com nosaltres els hem ensenyat. Això per a nosaltres és un gran assoliment, difícil d'aconseguir si no fos pel suport de tot l'equip educatiu de les escoles.
Un altre exemple d'aquesta col·laboració és en Gurachu, el director de l'escola primària de Melka Oda, amb la qual portem col·laborant alguns anys i de la qual heu escoltat parlar en aquesta campanya de Nadal. En Gurachu és un home entregat a la seva comunitat que ens ajuda a entendre les dificultats que travessen els nens i les nenes quan no poden acabar l'educació primària. Gràcies a persones com ell podem focalitzar les accions per optimitzar els recursos.
Així doncs, no ens oblidem d'ells, des d'aquestes línies enviem el nostre agraïment a totes aquestes persones que fan possible que la vostra solidaritat arribi a bon port gràcies al seu paper apropant els nostres mons, tan propers i alhora tan diferents.
T'agrada la feina de Sendera? Contribueix a fer-la possible, col·laborant com a soci/sòcia o donant puntual.
