Un dia passa alguna cosa que et canvia la vida.

Aquesta és la història de Shitu, una de les 100 dones que protagonitzen la campanya «Dones emprenedores pel futur de Meki»

Cadascuna d'aquestes 100 dones té un passat diferent, un somni per complir i total la voluntat per aconseguir-ho. En el cas de Shitu, començant de nou i fent el cor fort per formar-se i emprendre.

Meki és una ciutat de pas, capital del districte Dugda (Dugda Wereda pel seu nom en amàric). Té un cert enrenou diari de gent que ve i va al mercat; o a fer gestions relacionades amb la "capitalitat" del districte.

Una de les carreteres principals del país creua la ciutat de nord a sud. Es tracta de la carretera que uneix Addis Abeba, la capital del país, amb la frontera nord de Kènia. Per aquesta via, sempre transitada, passen els camioners i comerciants de la zona, i una feble classe mitjana que viatja, els caps de setmana, des de la capital fins als balnearis ubicats als llacs de la Vall del Rift.

I entre cotxes i camions, es mouen amb agilitat els "bajaj", vehicles de tres rodes en els quals poden viatjar fins a tres persones. Aquests "minitaxis" són usats per recórrer petites distàncies entre pobles veïns o al mateix casc urbà, a un preu relativament assequible. Totes les carreteres d'Etiòpia estan inundades d'aquests vehicles d'un característic color blau i que a tota velocitat et traslladen entre pobles propers o al centre de les poblacions.

La conducció d'un bajaj és una bona feina, és un transport molt usat i per tant els ingressos per als seus conductors, tot i que escassos, estan assegurats. El marit de la Shitu, que conduïa un Bajaj a Meki, garantia els ingressos a casa seva amb llargues jornades al volant del seu vehicle blau.

Males notícies

Com totes les famílies de Meki, el 2020 van començar a tenir problemes amb les restriccions imposades per frenar l'avanç de la pandèmia de la COVID-19, que va afectar directament aquest transport. La gent va començar a moure's menys per por al contagi i, per seguretat, en cada viatge els conductors van passar a dur només un passatger en comparació amb els dos que usualment ocupen el vehicle. Com a conseqüència, els ingressos de la família de la Shitu també es van veure reduïts a la meitat.

Però el pitjor estava per arribar... Un matí, l'estiu passat, el seu marit va sortir de casa com cada dia per recollir passatgers a la carretera que creua Meki i portar-los d'un costat a un altre a fer els seus encàrrecs. Començava ser-se fosc i a la nit van arribar les males notícies. El marit de la Shitu havia tingut un accident. Un d'aquells camions que recorren cada dia la carretera, s'havia quedat sense frens i no va poder evitar embestir el tricicle blau, que va creuar la carretera ferint de mort al seu conductor.

Valentia i determinació

Shitu es va trobar de sobte vídua als 24 anys, amb una nena de 14 mesos i un nou nadó en camí. Sense ingressos econòmics per mantenir la seva família i enmig d'una pandèmia que ha fet créixer el preu dels productes bàsics de forma desorbitada, el seu futur no semblava gaire esperançador.

Fa poc ens explicava com els ulls de la seva petita Mariam li van fer trobar forces al seu interior, on estava creixent el seu segon fill. Mai havia treballat i no tenia estudis. Va deixar l'escola quan era petita per ajudar la seva mare a casa, com el 60% de les nenes de les zones rurals d'Etiòpia (segons dades del Banc Mundial).

Amb prou feines sabia llegir i escriure, però a la Shitu no li va faltar determinació per tirar endavant.

Tenia els seus objectius clars: no dependre de cap familiar que pugui determinar la vida de la seva filla i el seu fill, aconseguir que tots dos puguin estudiar i mantenir una certa independència. Tenir un negoci podria ser la solució per afrontar el pagament del lloguer de la petita habitació en la qual viuen, l'alimentació de la seva petita família, la futura escola de la Mariam i el petit i estalviar una part dels seus ingressos per quan vinguin temps durs. El que no tenia tan clar era com iniciar aquest nou camí, sense suport i amb escassos recursos per emprendre.

Una veïna havia escoltat parlar del Centre de Promoció de la Dona Kidist Mariam, on noies joves que no han pogut acabar els estudis aprenen costura, cuina o perruqueria per així tenir un futur. Tot i que amb alguns dubtes, la protagonista de la nostra història es va acostar al Centre. Allà va conèixer altres dones, amb històries de vida molt diferents, però amb les quals ja comparteix la il·lusió de tirar endavant, pels seus propis medis, i un somni de futur per a elles i les seves famílies.

La Shitu ha començat a estudiar costura i forma part d'un dels grups d'estalvi que ja funciona a la ciutat de Meki, en el qual participa amb els estalvis que tenia la família.

Ella té clar que la millor manera d'aconseguir un somni és treballar per aconseguir-ho, i sap que està en el camí correcte. Des de l'Associació Nous Camins, ens hem proposat donar suport a 100 dones com la Shitu, a través de la campanya "Dones emprenedores pel futur de Meki", en la qual us convidem a participar.

Amb aquesta iniciativa, impulsarem la formació d'aquestes dones en matèria d'emprenedoria i, amb el vostre suport, entregarem a cadascuna un capital llavor de 100€ perquè puguin posar en marxa petits projectes i negocis locals.

Les dones com la Shitu tenen una necessitat objectiva i han demostrat tenir les idees clares i tenacitat suficient per assolir els seus objectius.

Per a nosaltres són un exemple de fortalesa i de ganes de superar les adversitats; i és que moltes vegades tan sols necessitem determinació i una mà amiga que ens ajuda a avançar.

‍