Una aixeta, un hort i quatre néts

Tots els nostres projectes estan plens d'històries de vida, que ens ajuden a posar cara a les persones amb les quals treballem, a les seves preocupacions, les seves alegries, les seves necessitats i el seu dia a dia.

Aquest Nadal, la nostra campanya "Fem que corri l'aigua" està inspirada en històries com la de l'àvia Isabel.

La senyora Isabel té 56 anys. L'esforç del treball en el camp en els últims anys ha malmès la seva salut, però mai la seva admiració per tot el que és capaç de produir la mare terra, si se la cuida i respecte.

Va quedar vídua fa uns anys i el seu únic fill, l'Andrés, va haver d'emigrar a la ciutat de Cochabamba per treballar al volant d'un autobús. No es va quedar sola perquè l'Andrés va deixar-li  els seus quatre fills, tots nens, de 3, 4, 5 i 7 anys. Ara el més gran ha començat a anar a l'escola, però la resta passen el dia amb ella, jugant amb ella i al camp.

Isabel és una dona seriosa, amb la determinació que tenen les àvies per cuidar els seus, costi el que costi.  A la zona on viu, al municipi d'Independència (Bolívia), hi ha aigües subterrànies, però la manca de canalització i de protecció dels brolladors fa que l'aigua arribi de forma irregular i a vegades contaminada.

A l'època seca, la senyora Isabel havia de recórrer quilòmetres per recollir aigua a la muntanya i, quan l'aconseguia en una font a prop de casa, durant l'època de pluges, arribava tan sols un o dos dies a la setmana.

D'un any ençà, però, l'aigua arriba neta i fresca, cada dia, a l'aixeta que tenen al pati de casa seva.

Des de Sendera escoltem les necessitats de les comunitats rurals i treballem braç a braç amb elles per garantir els seus drets, com l'accés a l'aigua. Per això ens vam proposar construir un sistema perquè les llars de Rodeo, com la de l'àvia Isabel, disposessin d'aigua potable, i ho vam aconseguir!

La família viu del que produeixen uns petits terrenys de patates, faves i blat de moro, que cultiven amb l'ajut dels seus veïns. Quan les pluges són generoses tenen petits excedents per vendre a la ciutat, on compren oli, fideus i algun altre producte. L'àvia Isabel té una vaca, ovelles i sis gallinetes, però el que més li agrada és l'hort que ha aconseguit fer just davant de casa seva.

Amb l'aigua que ara reben, temps i esforç, va preparar la terra i ha pogut plantar algunes cebes, bledes i altres hortalisses, amb les que alimenta els seus nets i comparteix amb els seus veïns i veïnes.

Ara la família de l'àvia Isabel té una aixeta, un hort i, sobretot, noves oportunitats de desenvolupament i millora de les seves condicions de vida.

Tenir accés a l'aigua potable contribueix a millorar la salut i prevenir malalties; però també afavoreix el desenvolupament econòmic i la qualitat de vida perquè les famílies no han d'anar a buscar l'aigua a la muntanya i poden emprar aquest temps en activitats productives. A més, en la posada en marxa d'aquest tipus de projectes es fomenta l'organització comunitària amb la formació de Comitès d'Aigua, destinats a la gestió i el manteniment dels sistemes instal·lats.  

Fem que corri l'aigua

Enguany, volem fer tot això possible en una altra comunitat propera a Rodeo, la de Tiquirpaya, on 54 famílies esperen poder disposar d'aigua neta i potable. A més, en aquesta zona hi ha una escola en la qual estudien 188 alumnes, però que no te ni aigua ni banys dignes.

Com ara fa l'àvia Isabel, volem que totes aquestes persones, unes 474 en total, puguin obrir l'aixeta aviat i veure-hi molt més que aigua. Veure higiene, nutrició, salut i un futur pròsper per a les seves famílies.

Ajudeu-nos a fer-ho realitat participant en "Fem que corri l'aigua". Gràcies!

‍