Un sostre per poder somiar

Desta es desperta amb el soroll de les seves dues gallines. Passen la nit dins la caseta, picotejant el terra amb l'esperança de trobar algun gra al mig de la terra de l'habitació. Sap que quan les gallines es mouen cal començar el dia, així que s'aixeca, sense fer gaire soroll, perquè la seva filla i els seus tres fills descansin una estona més.

Recull del terra un parell de cubells, col·locats estratègicament a l'habitació per recollir l'aigua que es filtra pel sostre trencat de palla. No sap quant temps resistirà i està preocupada, però no té més temps per pensar-hi, ni recursos per resoldre el problema. Es renta, es vesteix, desperta els seus fills amb els quals comparteix un tros d'enjera[1] del dia anterior amb un te i comença el dia amb un somriure. L'espera la seva flamant parada de verdures al mercat, avui és dijous i el moviment de dones i homes que s'acosten des dels pobles del voltant a la recerca de bons productes és trepidant.

Van quedar enrere els dies en què treballava de forma esporàdica per a un pagès de la zona. A Etiòpia l'agricultura tradicional és estacional i les famílies aprofiten la temporada de pluges per fer créixer la collita. Quan la pluja s'acosta tota la família es bolca en el treball del camp i contracten per jornades persones per preparar la terra a tota pressa per uns 100 Birrs al dia (2 euros). Aquests treballs esporàdics eren la principal font d'ingressos de la Desta abans de tenir el seu propi negoci.

Etiòpia viu castigada per diversos esdeveniments que es van sumant un rere l'altre a una llarga llista d'obstacles per al seu desenvolupament, que en els últims anys s'han anat concatenant, deixant poc espai per recuperar l'alè.

La plaga de llagostes que van assolar la banya d'Àfrica durant l'any 2019 i el 2020 va arrasar amb les collites de la població pagesa del país, minvant les escasses economies familiars (de subsistència en la seva gran majoria) i portant la població rural a la fam. L'inici de la pandèmia de la COVID-19 va passar gairebé inadvertida enmig de tensions polítiques que van desembocar el novembre del 2020 en una guerra fratricida al nord del país. Es tracta d'un conflicte que no obre els informatius, però que continua causant morts i una crisi humanitària al nord del país de la qual no hi ha informació.

Aquesta successió de desgràcies ha fet que Etiòpia, que havia assolit algunes fites importants en qüestions de desenvolupament, torni a retrocedir en el camí de millorar les condicions de vida dels seus habitants.

El que hem sintetitzat en un paràgraf pren una altra envergadura quan escoltes la història de les persones que pateixen en la seva pròpia pell les conseqüències de tots aquests desastres. L'augment desmesurat dels preus dels productes bàsics, que s'han duplicat o triplicat, ha fet que les persones que ja eren pobres passin a ser extremadament pobres i aquesta situació es veu encara empitjorada en el cas de les dones que són cap de família.

En aquest context d'empobriment social, l'alcaldia de Meki va posar en marxa el departament de Benestar Familiar per tal d'identificar i registrar les dones en situació de pobresa extrema, la majoria d'elles vídues o mares solteres, i fer-les arribar ajuda quan tinguessin béns disponibles per a això.

No és plat de bon gust per a ningú passar a formar part de la llista de les persones pobres de la seva zona, ningú vol alimentar els seus fills i filles amb les engrunes que li arriben. Aquestes dones volen guanyar-se la vida de forma digna i ho intenten, però en aquests moments moltes d'elles han guardat el seu orgull per a èpoques més pròsperes i s'han acostat a les autoritats per poder donar de menjar a les seves famílies.

Aquesta llista de dones en situació d'extrema vulnerabilitat, creada a l'inici de la pandèmia, va ser el detonant del projecte de "Apoderament de la Dona Urbana de Meki". Dialogant amb l'alcaldia de Meki, vam veure que calia donar-los eines per millorar les seves vides i que elles mateixes poguessin capgirar a la situació per millorar les seves vides i les de les seves famílies.

Les dones viuen, a Etiòpia i a molts altres llocs del món, en desavantatge respecte als homes. Són les primeres a abandonar l'escola de petites, des que comencen a caminar se'ls assignen tasques de la llar acompanyant les seves mares o germanes grans a buscar aigua o cuidant els animals, netejant o cuidant els germans més petits. És difícil trencar amb aquests rols tradicionals que les situa en el paper de cuidadores, deixant-les al marge de qualsevol rol que impliqui proveir la família, paper assignat tradicionalment als homes. Aquest desavantatge en l'aprenentatge formal i humà els passa factura quan d'adultes moltes d'elles han d'enfrontar-se al repte de mantenir una família soles, ja sigui perquè enviuden o perquè són mares solteres.

El projecte d'apoderament de la dona urbana de Meki dona resposta a aquesta situació amb una àmplia intervenció que busca com a objectiu principal que les dones puguin donar resposta a aquests reptes i millorar les condicions de vida de les seves famílies.

Per a això hi ha formacions en diversos temes com emprenedoria, prevenció de malalties, qüestionaments de les pràctiques tradicionals perjudicials, etc. Un dels elements centrals del projecte són els grups d'estalvi, una eina financera bàsica que els permet estalviar i accedir a petits crèdits, però sobretot un punt de trobada en què compartir, deixar-se anar, projectar, somiar i establir amistats i complicitats que reforcen la seva xarxa de suport social i emocional.

Així, algunes de les participants han posat en marxa petits negocis gràcies als préstecs rebuts en els seus grups d'estalvi i les que tenien una idea clara de negoci han rebut un capital llavor amb el qual posar en marxa iniciatives més ambicioses (vegeu campanya: Dones emprenedores pel futur de Meki). Hi ha molts noms i històries que us podem explicar com la de Guenet, que tenia una humil parada de menjars al mercat i gràcies al projecte ha millorat la seva oferta comercial amb unes dutxes perquè la clientela pugui dutxar-se (tot un luxe a Meki), el negoci va molt bé. Ha estat capaç d' analitzar les necessitats de la població, l'oferta entre els negocis existents i formular una oportunitat de negoci que està sent un èxit. O la història de la Selam, que ha posat en marxa una senzilla boutique de roba a casa seva, i rep cada dia la visita de les dones de Meki que visiten la seva botiga enlluernades pel reclam de les seves acolorides peces.

‍

Però hi ha dones que tenen necessitats molt més bàsiques, els costa fer plans i projectar perquè no saben si avui tindran feina, si podran donar de menjar als seus fills i que resen cada matí, i cada nit, demanant salut per a tota la família perquè no podrien afrontar les despeses derivades d'una malaltia. Entre aquestes dones hi ha la Desta, que encapçala aquestes línies.

Les seves expectatives, quan va començar a participar en el projecte, eren molt més modestes que les de la Guenet o la Selam i la seva principal preocupació era el mal estat del seu habitatge. Es va acostar a nosaltres i li vam proposar que comencés per formar-se i posar en marxa un senzill negoci. Es va atrevir amb una petita parada de verdures amb la que participa als mercats de la zona, va rebre el seu capital llavor i amb ell va poder fer les primeres compres de productes per vendre al mercat. Mesos després, la Desta persisteix i està fent front als problemes quotidians de qualsevol empresa i com ella diu, "per fi sé que els meus petits poden menjar cada dia". Participa en els grups d'estalvi i està aconseguint estalviar, als seus 35 anys li sembla que està vivint un somni.

La Desta és una dona treballadora que està fent els passos correctes per millorar la seva vida i la de la seva família, però continua tenint la incertesa de la vivenda, cada cop en pitjors condicions i que ja està en perill d'ensorrar-se si les pluges es tornen més intenses. Ella serà una de les dones que veurà com casa seva millora gràcies a la generositat de moltes persones que estan ajudant que la campanya "Un sostre, una oportunitat" estigui assolint l'objectiu que ens vàrem proposar

Ja ens queda menys per aconseguir que la Desta i altres 9 dones i les seves famílies puguin aixoplugar-se sota un sostre segur. Necessiten descansar i sobretot guanyar en tranquil·litat per poder somiar amb un futur millor i així començar cada dia amb forces renovades per prendre les regnes del seu futur.

[1] Pa pla molt fi, semblant a una crêpe, fet amb farina fermentada de tef, un cereal local. La enjera és la base de qualsevol menjar etíop.

‍