Etiòpia a vista d' ocell
Et presentem la infografia que vam publicar a la Revista 2022 que centra la mirada en aquest bell país de la banya d'Àfrica.
Etiòpia ha viscut en els últims anys una guerra que ha provocat una greu crisi humanitària i un augment dels preus inassumible per la població ja empobrida davant la mirada indiferent de la comunitat internacional i els mitjans de comunicació. Aquest post "Etiòpia a vista d'ocell" vol donar-vos algunes dades per contextualitzar la situació actual de l'antic imperi d'Abissínia.
Etiòpia és un país atractiu, localitzat a la banya d'Àfrica, amb paisatges captivadors, una rica gastronomia, gent acollidora i una història apassionant. Entre moltes altres coses, és conegut per ser l'únic país africà que mai ha estat colonitzat, només envaït durant un temps per Itàlia.
El seu nom oficial és República Democràtica Federal d'Etiòpia i té fronteres amb Eritrea, Yibuti, Somàlia, Kènia, Sudan del Sud i Sudan. Amb els seus 1.112.000 km2 té el doble d'extensió que Espanya i, després de la independència del territori més septentrional (Eritrea) el 1991, no té sortida al mar,.
L'estat etíop està conformat per 10 estats regionals amb alts nivells d'autonomia. La seva llengua oficial és l'amàric, però es parlen més de 80 idiomes que reflecteixen la pluralitat i diversitat cultural del país. Cada estat regional i ètnia té el seu propi idioma, sent l'oromo el més parlat.
Els seus habitants
Etiòpia està habitada per 117.876.226 persones i la seva taxa anual de creixement de la població del 2,5% (segons les dades del Banc Mundial consultades l'octubre del 2022). Amb una població majoritàriament jove l'esperança de vida en néixer és de 67 anys.
El país és una amalgama de nacionalitats i ètnies. Oromo i amhara són les ètnies majoritàries i representen un 35,8% i un 24% de la població, respectivament. El poble etíop és molt religiós, actualment el 43,8% són ortodoxos, l'islam ha crescut en els últims anys representant ara el 31,3%, seguits per protestants (22,8%), catòlics (0,7%) i altres religions tradicionals (0,6%).
En la sendera del desenvolupament
Etiòpia ha fet grans avenços per al desenvolupament dels seus habitants, tot i això, 3 milions dels nens i nenes no van a l'escola. Han aconseguit que el 68% dels i les menors acabin l'educació primària, però continua sent un repte augmentar la xifra de matriculats en el cicle d'educació secundària, actualment en el 34%.
Tan sols el 8,17% de la població pot rentar-se les mans a casa seva de forma fàcil i rutinària. El 7% de la població té accés a instal·lacions sanitàries millorades[i]i el 17% de les persones practiquen la defecació a l'aire lliure, un problema de salut pública que genera malalties que es podrien evitar fàcilment.
El 36,8% dels menors de cinc anys pateix desnutrició i la meitat de les morts infantils es poden associar a la desnutrició.
Tot i que la mutilació genital està prohibida al país, el 65% de les nenes i dones són víctimes de les pràctiques tradicionals.
Fora dels focus
Volem posar el focus en dos temes que passen desapercebuts en els nostres mitjans de comunicació.
El Renaixement, la gran presa etíop. Un gran projecte d'enginyeria que posarà en marxa la que esperen sigui la major presa d'aigua d'Àfrica. Un dels naixements del riu Nil, el Nil Blau, veu la llum a Etiòpia i aporta el 87% del cabal.
Amb la construcció de la presa, el país vol fer servir les aigües del riu per generar electricitat, abastint tota la població que encara no disposa de llum -un 49%- i alhora convertir-se en el major productor i exportador d'energia elèctrica de l'Àfrica. Etiòpia veu en el projecte una oportunitat de desenvolupament per a la seva malmesa economia i Egipte i Sudan, que articulen la seva vida al voltant del Nil, perceben el projecte com una amenaça. La construcció de la presa s'ha convertit en el centre de tensions diplomàtiques entre els tres països, que hauran d'arribar a un acord sobre les normes de funcionament i ompliment de la presa.
Les ferides de la guerra. A principis del novembre passat el govern federal d'Etiòpia i el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF), que va governar el país fins al 2018, van signar la pau després de dos anys de guerra.
L'estricte control dels mitjans de comunicació, les línies telefòniques i l'internet a la zona, juntament al desinterès informatiu de la comunitat internacional, fa que aquest sigui un dels conflictes oblidats a l'Àfrica. A poc a poc es van sabent les conseqüències de la guerra: més de 2 milions de persones desplaçades i entre 600.000 i 800.000 civils morts en dos anys.
Sendera a Etiòpia
Des del 2013 treballem a la zona de Meki, a 130 km al sud d'Addis Abeba, la capital. La població d'aquesta zona és majoritàriament oromo, viuen de l'agricultura de subsistència, la cria d'animals i la venda d'excedents.
La majoria dels nostres projectes s'articulen al voltant del Centre Kidist Mariam, un espai on les dones joves es formen en diversos àmbits per tal d'inserir-se en el mercat laboral i guanyar autonomia.
Les dones a Etiòpia són motor de canvi i, tot i que la majoria no ha pogut estudiar, estan impacients per aprendre i millorar la seva vida i la de les seves famílies. La seva capacitació i l'apoderament els permet començar a qüestionar els rols tradicionals i iniciar canvis en el seu entorn perquè els seus fills i filles tinguin un futur més esperançador.
A Meki, també treballem per millorar l'accés a l'educació des de la infància, millorant les infraestructures escolars i contribuint a l'educació en salut i igualtat en les aules.
Etiòpia avança lentament, però a passos ferms. La resiliència dels seus habitants és fonamental per seguir endavant malgrat les adversitats, per això cal seguir apostant per posar en marxa projectes que desenvolupin i millorin les capacitats de les dones i de la infància perquè, com diu el proverbi africà: "Si instruïm un nen, preparem un home. Si instruïm una dona, preparem tot un poble". Si tu també vols que aquest proverbi continuï sent realitat no dubtis en col·laborar amb Sendera.
[i] Una instal·lació sanitària millorada és aquella que separa de forma higiènica les femtes de les persones del contacte humà.
